Vilallonga, treballa amb l’«ull interior» que Freud va descriure com el més profund i intel·ligent i que li ha permés construir un món indiscutiblement personal, on allò que és natural i el que és artificial es confonen en una metamorfosis que no es limita a presentar el bon costat del món sino que mostra, també, la seva vessant més misteriosa i secreta que envolta la realitat interior i exterior d’un univers que va més enllà de la psique.

Som molts els que hem reflexionat sobre l'obra de Vilallonga, sempre a la recerca de la seva poesia, del seu pensament propi, del sentit de seu viatge al voltant de l'home i la natura, d'alló que amaga fent el seu treball de pintor.

Luïs de Moura Sobral constata que Vilallonga és un independent, un pintor que no encaixa dins de cap escola estilística ni a cap corrent formal, malgrat que està impregnat de l'espirit de modernitat i viu intensament l'evolució de les idees estétiques d'aquesta segona meitat del segle XX.

La llarga tradició de Catalunya, el seu païs d'orígen, actúa com ferment per a la seva creació.Vilallonga a seguit una trajectòria que l'ha portat a un univers d'obsesiva penetració dins el subconscient, univers que tracta sempre amb una gran qualitat plàstica i pictòrica. L’estètica no renuncía mai a la màgia, peró la màgia es formula dins dels valors estétics ja que Vilallonga els controla lúdicament i lúcidament.

Més que a la comprensió raonable, l'artista s'adreça directament a la sensibilitat i a la imaginació de l'espectador, cercant emocionar i seduir. La seducció és el principal component de l’art de Vilallonga. Jesus Carles de Vilallonga

La tècnica utilitzada per al pintor data de l'edat Mitja.
Al començament, aplica sobre le panel una base feta d’una mixtura de blanc d’Espanya i de cua de conill.